Degut a la ressaca dels concerts de Sopa, els mateixos 6 que hi vam anar, 3 grans i 3 xics, vam agafar entrades pel concert del Bruce que faria a Barcelona. Ni ens vam mirar el preu, ni el dia, ni res… Tot endavant sense pensar-hi gens.
I la veritat és que ha valgut la pena. L’única cosa que trobo és que l’estadi olímpic és massa gran… Hi cap molta gent, si, però queda fred, i segons on estàs no veus res.
I com a Sopa, algunes no en vam tenir prou amb un que vam voler repetir. La cosa estava complicada, pq no teníem entrades ni ganes de tornar a gastar-nos tants euros, però un cop de sort, buscada, va fer que poguessim disfrutar del segon concert.
Cada vegada estic més convençuda de que la sort no es té gratuïtament, s’ha de treballar per poder-la tenir. Espero seguir treballant i arribar a aconseguir més coses, encara que semblin impossibles.
Com deia l’anunci: impossible is nothing ;))