L’1 d’octubre de 2011 serà un dia assenyalat en les meues memòries. Tantes i tantes situacions agradables, algunes no esperades, en un mateix dia l’han fet molt especial.
Les entrades: Estava clar que l’últim concert seria especial, perquè era a Girona, perquè potser seria l’última ocasió de veure Sopa d’alt d’un escenari, per moltes coses…. Desprès d’un dia nefast vam decidir intentar trobar un parell d’entrades. I gràcies a Twitter les vam trobar. Em sap molt greu per la noia que ens les va vendre, pq no hi podia anar per feina, però li estaré eternament agraïda! Moltes gràcies!!!
Girona: Feia moltíssims anys que no hi anava. De fet sóc incapaç de saber quan va ser l’última vegada. Unes voltes pel Call, pels seus carrerons estrets i empedrats, aparadors, racons i entrades de cases espectaculars, terrassetes on prendre una cervesa amb tota la tranquil·litat del món… Espectacular! A sobre, mentre preparava la càmera del mòbil per fer una foto a l’aparador d’un colmado espectacular, ens trobem el Gerard Quintana i el Xarim i els podem felicitar i agraïr les bons concerts que estan fent. El tremolor de cames i el batec de cor accelerat és inevitable ;) I al cap de poca estona ens trobem una altra persona. Aquesta si que va ser la SORPRESA, en majúscules, del dia… la que em seguirà tenint revolucionada.
El concert: El que millor ha sonat de tots sens dubte! El que he pogut fotografiar encara que sigui amb la càmera petita. El més especial per ser l’últim i per ser a Girona. El que ha costat més d’acabar perquè tots plegats ens sentiem massa a gust.
Final de festa: Hem pogut estar en la festa final de gira, al cap de pocs minuts d’haver acabat el concert. Em va recordar una mica quan treballava a la tele, privilegis agradables… Poder felicitar a músics i cantants en primera persona, ha estat un gust. Petar la xerrada amb algú capaç de, inesperadament, prendre’t la copa de cervesa de les mans per compartir un glopet de cervesa sense demanar-te permís, un plaer indescriptible!
En definitiva, contenta d’haver pogut estar a 3 dels 7 concerts, feliç d’haver recuperat Sopa i amb ganes de que segueixin treballant junts.
Ara el que necessitaria és dormir, però no estic segura de poder-ho aconseguir! Aquests plaers indescriptibles…