Ahir, com quasi bé cada dissabte, l’Hug i jo vam anar a comprar a un establiment situat al costat de l’administració de loteria.

Com quasi bé cada dissabte l’acera estava invadida per la cua. I com sempre no es veia ni un cm de terra. Tot gent.

L’estratègia és posar el carro al davant i demanar amablement que s’apartin, si a la primera no s’aparten el carro els toca els peus, com si fos un gos d’atura amb el bestiar.

Ahir un al davant meu va tirar un paquet de tabac buit a terra. Li vaig dir que li havia caigut, però, res, no es va donar per al·ludit, i no el va recollir.

En arribar a l’alçada de la porta, vam veure un núvol de gent, un parell de parelles de mossos, i es respirava un ambient estrany. Les caixeres de l’establiment on anava van explicar-me que acabaven d’arribar a les mans dintre de l’administració. I que s’havien posat denúncies i tot.

Espectacular! La gent és molt fata!

Ara, ahir per primera vegada vaig sentir un comentari a la cua referint-se en sentit positiu a la gent del poble. Un noi deia, en castellà, que pobra gent del poble, que deuen estar farts de cues! Menys mal que un de molts s’en adona!

Un comentario

  1. Com es diu aquesta activitat:

    Lotering? o Loteria-ing?

    I alló de llençar el paquet vuit a terra sería Littering?

    Els qu’arriven a les mans en les dependencies de la loteria seríen:

    Lottery Louts?

    Sempre he pensat que eran perillosos aquests esports de muntanya.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *