arriben a les mans!

Ahir, com quasi bé cada dissabte, l’Hug i jo vam anar a comprar a un establiment situat al costat de l’administració de loteria.

Com quasi bé cada dissabte l’acera estava invadida per la cua. I com sempre no es veia ni un cm de terra. Tot gent.

L’estratègia és posar el carro al davant i demanar amablement que s’apartin, si a la primera no s’aparten el carro els toca els peus, com si fos un gos d’atura amb el bestiar.

Ahir un al davant meu va tirar un paquet de tabac buit a terra. Li vaig dir que li havia caigut, però, res, no es va donar per al·ludit, i no el va recollir.

En arribar a l’alçada de la porta, vam veure un núvol de gent, un parell de parelles de mossos, i es respirava un ambient estrany. Les caixeres de l’establiment on anava van explicar-me que acabaven d’arribar a les mans dintre de l’administració. I que s’havien posat denúncies i tot.

Espectacular! La gent és molt fata!

Ara, ahir per primera vegada vaig sentir un comentari a la cua referint-se en sentit positiu a la gent del poble. Un noi deia, en castellà, que pobra gent del poble, que deuen estar farts de cues! Menys mal que un de molts s’en adona!