Llegir em costa. Em fa molta mandra, i he d’estar concentrada. Avui tenia pendent de llegir dos blocs del master que estic fent i com que feia molt bo i poc aire (a comparació d’aquests últims dies) he pujat a St Josep d’Olp a fer-ho, i evidentment m’he emportat la càmara.
Feia molt bona temperatura. Se sentia el soroll d’algun moixó, els abellots i saltamontes i molt de tant en tant, algun cotxe i algun tret dels ditxosos caçadors.
Se m’ha passat l’hora de dinar, però ha valgut la pena. Ho he llegit tot i he fet alguna foto. I com sempre la vista espectacular. A les muntanyes hi ha molta neu, els arbres han perdut moltes fulles i els tapaculs estan més vermells que mai.
“Llegir em costa. Em fa molta mandra, i he d’estar concentrada”
No has pensat a anar a l’oftalmòleg? Fa uns vint i pocs anys vaig anar perdent a poc a poc les ganes de llegir. Em feia l’efecte que no em podia concentrar. Vaig anar a graduar-me la vista i començava ja a tenir la vista cansada. Unes noves ulleres graduades també per a veure-hi de prop em van fer recuperar el plaer de la lectura.
Algun dia hi hauré d’anar, perquè l’edat no perdona… Però de moment aquest no és el problema.
M’ha passat tota la vida. Suposo que és la disl·lèxia. He d’estar molt concentrada per entendre bé tot el que posa. I quan vec que és algo molt llarg ja m’atabalo, i no començaria mai.
Jo, un dia vaig arribar a una conclusió: si un llibre, després d’unes quantes pàgines no em motivava, el deixo! Perquè sinó em forçava a continuar llegint i perdia el plaer de la lectura.