Tenir fills et retorna molt sovint al passat. Moltes vegades et sorprens a tu mateixa dient aquelles mateixes frases de la teua mare. Recordes situacions i reaccions que s’assemblen molt a les que ara tenen els teus fills.

L’adolescència és una d’aquelles etapes que no se sap ben bé quan comença ni quan acaba, però per la que tots hi passem. Ser mare d’un adolescent és, no sé com dir-ho… desconcertant.

Intentes comprendre, recordar, seguir marcant límits, riure, parlar, jugar, compartir… però hi ha moments que no saps per on agafar-ho.

I desprès en venen 2 més!

One Comment

  1. Felicitats per la teva (vostra?) pàgina. M’encanta saber el que fa la demés gent, els punts de vista que tenen sobre les coses més quotidianes, i com s’espavila per tirar-ho tot endavant. Apart, el blog està escrit d’una manera molt senzilla i entenedora i les fotos són xules. Segueix així!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.