Aquests dies el riu baixava molt gran. Abans d’ahir posava aquí al bloc algunes fotos.
Avui el riu baixa més petit, però segueix baixant gran, però és el riu de primavera, el riu de desgel. Un riu navegable però amb molta precaució. Cal conèixer el riu molt bé, cal saber què has de fer en cas de caure en un remolí, cal saber fer servir la corda de seguretat, cal prendre decisions a una velocitat vertiginosa perquè la corrent és enorme, tantes coses… Tot i així sempre hi ha la possibilitat d’un accident, com el què ha passat avui, amb un desenllaç horrorós. Un accident LABORAL.
Sap greu per aquest noi, per la seua família i pels companys que baixaven amb ell en aquells moments.
Aquest matí, quan he passat per davant de la base d’Aventur (sóc de les antigues), he vist com sortia una furgona carregada de barques. Havien baixat fins just davant la presa, i dintre meu he pensat que no n’hi havia cap necessitat de baixar fins allí, tal com anava el riu… La presa està a molts pocs metres… I tal com baixa el riu hi arribes en un tres i no res… I el rebufo de la presa és lleig, i amb aquest nivell, encara més!
Hi ha coses que fan molta ràbia, i diria que fàstic! I espero que algun dia s’arreglin. Portem així molts i molts anys!
Ho he llegit fa una estona en el web de l’Avui i he pensat en tu, que potser us coneixíeu. Pobre noi!
això passa, ha passat i, desgraciadament, passarà.`Lo trist del cas, és que encara hi ha gent que pensa que practicar aquest tipus d´activitats és com anar a Port Aventura, i no són conscients del risc que comporten (clients, monitors i empresaris)….
Loli (també antiga Aventur). Quins records aquells!!!!!