Divendres al migdia vaig començar un petit parèntesi… Tenia ganes i necessitava estar sola unes hores. Em vaig prendre la tarda lliure.

El camí de Santa Perpètua a l’aereoport, on tenia de recollir una amiga que arribava de vacances va durar unes quantes hores i va tenir unes quantes parades.
Vaig agafar el cotxe, i sense passar de 80 km/h, tal com marca la llei allà als voltants de BCN, vaig agafar la Ronda del Litoral fins el Fòrum. No hi havia estat mai, i tenia ganes de veure com era. No em va agradar gens ni mica, massa ciment… Suposo que per montar-hi concerts i altres coses deu servir però podria haver tingut molta més gràcia. Vaig menjar 4 pipes que vaig agafar del cotxe, i fins que no les vaig poder tirar a la paperera vaig tenir de caminar molts metres, i segur que fins i tot algun km.

La següent parada la vaig fer a la muntanya de Montjuïch. Feva vent i la vista era molt clara. Qué gran és Barcelona. Quan hi vivia m’agradava mirar-me-la des del Tibidabo o des de Montjuïch o des del trencaones del Club Natació Barcelona, que ja no hi és.
Vaig enfilar cap a l’aereoport, era molt d’hora i a sobre l’avió venia amb retard. Vaig buscar un lloc per poder fer fotos als avions just abans d’aterrar, i just vaig trobar l’antic camping Filipines! Quins records! M’hi havia passat molts mesos d’estiu quan era petita!


Ara ja no hi ha cap càmping d’aquells. Ara s’ha convertit en una reserva natural, on es poden observar diverses espècies que habiten aquells aiguamolls i que són capaços de conviure amb els altres grans moixons que passen per la zona, molt més sorollosos que ells i que provoquen petits tornados de tant en tant.




Finalment vaig comprar-me un bocata i una llauna en un bar de Sant Boi. El paisatge era… tant és, la lluna era quasi plena i alegrava la vista.
A l’aereoport vaig veure com es saluden els indus, la mà i tocant-se els peus. Em va semblar molt curiós.

A partir d’allí, la resta del cap de setmana ha anat molt bé. Xerrades, descans, gent nova. Molt agradable. A primera hora de la tarda d’avui diumenge, he tornat a la realitat, i demà a tornar a treballar.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *