Acabo de veure una entrada en un bloc que fa referència a una taula de centre convertible en una de menjador. Una de les coses que valoren més és que una sola persona la pugui pujar i baixar…

Bé, doncs a casa dels meus pares, en teníem una així. Era un invent del meu pare, és clar. Era una taula de fórmica negre ovalada, amb quatre calaixos oberts a sota on hi posàvem les revistes. Normalment feia de taula de centre i a les hores de menjar la pujàvem. De normal hi podíem menjar 6 persones, però teníem dos ales que ens permetia menjar-hi unes 10 persones. A més a més teníem unes altres ales per poder jugar a ping pong. Les ales les guardàvem en un armari que teníem a la terrassa. Tot ho podia muntar i desmuntar una sola persona.

A sobre d’aquesta taula hi havia un centro de tres focos que es podien encendre i apagar independentment estirant d’uns fils. D’aquest tipus de làmpara ara n’hi ha tants com vulguis, però en aquella època no existien encara.

Llàstima que no tingui cap foto aquí… Però si tinc la memòria del pis que va fer el meu pare i el mapa que va fer amb el Paint abans d’operar-se (s’havia d’aguantar la mà del ratolí amb l’altre per poder dominar-lo!)

Cal dir que el pis tenia 60 metres quadrats, amb terrassa i safareig inclosos i que hi vivíem 5 persones. A part de lo normal hi teníem l’equip d’esquiar de tots, un xalet de càmping de 7 places, més algunes tendes més petites, una estufa d’aquelles que hi posaves la bombona dins, etc… I no hi havia res pel mig! Tot eren invents…

Aquí poso la part del menjador:

Un comentario

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *