Dijous, cap a les 2.30 del matí em vaig despertar de patac. Acabava de sentir el soroll d’algo que queia a l’aigua. Se sentien veus de joves que anaven ben gats. La juerga va durar bastanta estona i al final em vaig aixecar a mirar per la finestra. Eren 2 nois i una noia. Dos d’ells vestits i amb la caputxa posada i un d’ells en calçotets (blaus, per cert) que de tant en tant es tirava a la piscina. Just quan mirava jo, van decidir marxar cap a casa. I és que viuen al bloc del davant (no el de la piscina). Van tenir seriosos problemes per saltar la tanca per sortir, i això que no és massa alta, però ja se sap, en aquell estat deu costar fer les coses més trivials.

Al cap d’una estona vaig sentir que una noia plorava desesperadament… A aquelles hores de la nit no hi ha cap mena de soroll, i no sé si és la disposició de les cases, que tot ressona moltíssim.

Al cap de poc, cap a les 3.30, quan ja estava mig endormiscada, vaig sentir un altre soroll, bastant greu i sostingut, però aquesta vegada no el vaig identificar. Vaig anar descartant coses… Un camió no ho semblava, un helicopter no podia ser perquè era de nit, potser un avió que anava a estabellar-se sobre nostre? No sé, el fet és que no em vaig aixecar… Potser estava dormida i era un somni? Tampoc ho sé, però jo diria que estava desperta i fins i tot vaig dirigir la mirada cap a la finestra per si es veia alguna llum extranya, però no! Al cap d’un moment el soroll va anar disminuint d’intensitat i volum, fins a desaparèixer del tot. Algo curiós!

Això ja em va passar una altra vegada fa molts anys. Era cap allà al maresme, i també cap a la matinada. De cop i volta un soroll molt intens i molt agut em va despertar. Aquell era un soroll que quasi bé va arribar a ser insuportable. Però també va desaparèixer… L’endemà ningú va comentar res. Mai vaig saber què va ser. Potser un somni també.

8 comentarios

  1. Olga, una possible teoria:

    Un cop, parlant amb una psiquiatra (i no és llegenda urbana, eh? És de primera mà) em va dir que de vegades, en estats de son poc profund (quan estàs a punt de dormir-te, o entre fase i fase de son profund), són comunes unes al·lucinacions que es perceben com a sons. No recordo el nom, però el cas es que m'ho va comentar molt tranquila, com si fossin més habituals del que jo podia pensar.

    A mi m'ha passat molts cops, quan estic a punt de dormirme, sentir un soroll molt fort i agut (algo així com un "sssssshhhhhannnng!!!!". I em va arribar a preocupar, però pel que sembla no hi ha motiu.

    No sé, si et deixo algo més tranquila, doncs mira, algo hem aconseguit, no? ;-)

  2. Doncs és una possible explicació. La veritat és que no em preocupa. Només m'ha passat dues vegades amb els anys que tinc, o sigui, que tranquila… Això si, la primera vegada va ser un soroll molt agut, i ara un de greu.

    Merci!

  3. Aquesta nit, cap allà les 5h, he sentit el soroll de l’avió que deies tu.

    Era un soroll d’avió comercial de passatgers, però amb un nivell de volum molt més alt del que seria normal en relació a l’alçada a la que volen aquests aparells. I l’altra cosa estranya és que ha durat molta estona en comparació a la velocitat que corren, com uns tres o quatre minuts. Era un so greu i ha trigat molta estona en allunyar-se. Donava la mateixa sensació teva de que volava molt baix i que s’estabellaria, però no s’ha sentit cap explosió (per sort!).

    M’he quedat super intrigat i tampoc era cap al·lucinació perquè la dona també l’ha escoltat. Tu l’has sentit aquesta nit ?

  4. Ep, jo també ho he sentit!! Estava al llit, de primeres l’he ignorat perquè he pensat que era un avió i que passaria, o bé un cotxe al ralentí al carrer, però com que no era així m’he obligat a aixecar-me, mirar l’hora al despertador (1/4 de sis) i obrir la finestra, pensant que si algú em veia em prendria per boig amb el fred que encara fa!!, a veure què veia… no res!!, i per l’altra banda de la casa tampoc…. El cas és que ja no he pogut dormir més perquè m’ha sobtat bastant i no podia tornar a agafar el son, a la feina ho he comentat i no en sabien res…

  5. Per cert, Olga, que en primera instància m’ha costat situar aquest escrit perquè em preguntava de quina piscina estaves parlant al carrer Major i m’he sentit desorientat… fins que m’he fixat en la data!! ;)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *