Aquesta setmana no estava previst, però finalment hem pogut gaudir de la setmana blanca dels nostres fills petits. El gran ja no la pot fer, perquè va a l’Institut, ja!

Hem tingut moltíssima sort amb el temps: sol, bona temperatura i una neu fantàstica! Alguna pedra hi havia, però ja se sap…

Dijous, que era l’últim dia que podia pujar, vaig viure tres accidents: Dos d’ells, van ser nens xics, fruit de la mala sort més que res, però almenys un d’ells amb triple rotura de fèmur, que deu n’hi dó!

El més espectacular, i no sé amb quines conseqüències (demà preguntaré) va ser fruit de la inconsciència dels nous esquiadors. Els dilluns comencen el curs. Es passen el dia al “picadero”, aprenent a posar-se i treure’s els esquis, i a desllisar i a fer algo de cunya. Els dimarts aprenent a frenar i si són una mica espavilats, fins i tot a fer algun giro. Els dimecres ja agafen algun remonte i s’enfronten amb les pendents! Allí és on comença el perill! No controlen gens ni mica, però la majoria s’atreveixen a tot. Tant els fa les velocitats que agafin, i què trobin per davant… Els dijous i divendres, doncs, el perill a pistes està per tot arreu.

Els monitors haurien, i espero que ho facin sempre, de conscienciar a tots els seus alumnes dels risc que corren ells mateixos, i del què poden arribar a provocar!

Bé, doncs dijous va passar això. Un noi, d’uns 16 anys, va xocar amb el responsable d’un altre grup que estava parat davant la cafeteria tant tranquil. El noi portava un bon cop al cap i a l’ull, però l’home es va emportar una fortíssima trompada al cap, que el va fer anar en helicopter cap a Barcelona al poc de poc temps. No sé com deu estar.

En el moment del xoc, l’home va caure, però no va arribar a caure estirat a la neu, es va mantenir sentat. Va quedar estabornit del tot. Sabia qui era, com es deia, quan havia arribat a Port-Ainé, i quin grup portava. Però no tenia ni idea del que havia passat, i només el preocupava quant temps portava allí terra, i si havia estat inconscient. Es pensava que l’enganyava, i que no li deia la veritat. Això m’ho va repetir mil vegades, des de que va passar fins que se’l van endur amb moto cap a la enfermeria. Espero que estigui bé i que tot es quedés en un susto.

A les pistes hi cal algun tipus de vigilància. Potser no cal policia, però si algú que cridi l’atenció als kamikazes, i que fins i tot els pugui retirar el forfait. Aniriem tots una mica més tranquils!

2 Comments

  1. Ja he preguntat. L’home va estar en observació 24 hores, i res. tot bé.

    La nena no tenia res.

    I el Joan, el del fèmur, va anar a Tremp, li van fer una radiografia, el van operar, però en obrir van veure que no hi podien fer res. Van tancar, i el van portar cap a Sant Joan de Deu. Triple fractura de fèmur amb 6 anys! deu n’hi dó!

  2. Trobo correcte,la teva opinio, ja que els que volem disfrutar de l’esqui no podem fer-ho i els que tenim fills petits tenim molt perill.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.