Ahir l’Aleix va fer el seu primer viatge com a conductor des de Bcn fins a Sort. Va aprovar dijous passat i per tan és molt novato, molt, però per aprendre’n ha de fer km i ahir era una bona oportunitat.
El viatge va ser divertit. Els nervis per dins Barcelona, l’emoció d’anar per l’autovia, la seguretat del tram Tremp-Sort, desprès d’haver-ho fet un munt de vegades amb el cotxe de l’autoescola, comentaris divertits i rialles durant tot el viatge.

Ahir, al seient de copilot, em sentia petitona, ell quasi bé arriba al vidre de dalt, però també em sentia satisfeta i agraïda, per poder estar al costat dels meus fills, des de que han nascut i sense interrupcions, acompanyant-los en l’aprenentatge de totes aquestes coses que són importants en la seua vida. M’agrada molt veure que estan bé, que se’n surten amb allò que volen encara que costi, que riuen i estan contents…

Aquest any ha sigut molt dur per tots, i per mi, com a mare, moltíssim, i suposo que això fa que valori totes les coses positives que ens passen molt més que en una situació “normal”.

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.