Ahir, mentres estava a la cuina fent algo, vaig sentir a la radio que s’havia mort el Pepe Rubianes. Em va sortir un OSTRES! de ben endins. Els nens em van preguntar: – què passa? Vaig dir-los que s’havia mort el Pepe Rubianes, i em van mirar així raro. No saben qui és.
I és que em va saber greu. En directe només l’he vist una vegada, i a Sort!!!, i la veritat és que em va agradar moltíssim. A la tele i a la radio sempre em feia riure.
Ostres, no fa gaire vaig sentir a dir que tenia càncer de pulmó
Crec que aquest Ostres, va sortir de molts, encara que de mi, va sortir un meca………… sempre passa el mateix.
Als de la Xicoia ens sap greu per que l’hi voliem donar la Xicoia d’Or, des de fa ja 2 anys, però per circunstàncies i altres coses, no va poder venir, al igual que les dos vegades que tampoc va poder venir a les trobades del Pirineu que es feien a Rialp.
La veritat es que estig molt molt emprenyat per que aquí haurem de buscar-ne un altre i en canvi, allà on es ara, seu astan passant de puta mare, pues disfruteu d’aguet galaico/català
“XOXOA XOXOA” mític per mi i supusso que per altres també.
Allà on siguis, no paris Pep, no paris
jo també el vaig veure quen va venir a Sort i em va semblar genial. La seva irreverència i la seva gràcia políticament incorrecta són de les que deixaran emprempta. Estava al bar quan van donar la notícia i vaig enrecordarme del monòleg de les tapes que es queden al bar quan marxa el propietari, crec que era a l´espectacle Rubianes solamente, i em vaig fer un tip de riure jo sola.
Com acostuma a passar, sempre maxen els millors (amb tant fill de pu….. com hi ha per tot arreu)
De ben segur, que allà on sigui serà “l´alegria de la huerta”
Loli.
A mi em va sortir un “merda” espontani. Em va agafar per sorpresa i em va fotre molt. No l’havia vist mai en directe però sempre me’l havia escoltat amb simpatia als mitjans de comunicació.