Parkinson

Aquests dies he estat a Barcelona amb el meu pare. El seu cap cada vegada funciona pitjor. Fa ràbia veure’l així, qui l’ha vist i qui el veu!
De totes maneres m’agrada observar-lo. M’agrada veure les cares que fa, imaginar-me les connexions entre les poques neurones que li deuen quedar, penso en quina és la lógica que fa servir per dir i fer el què fa (em temo però que la lògica ha desaparegut en el seu món), ric quan diu bestieses (si és que l’arribo a entendre) i aplaudeixo quan encerta la resposta a alguna pregunta.
El dia de nadal em vaig dedicar a fer-li fotos mentre estava sentat a un dels sofàs que tenen al menjador. Mirava la tele, de tant en tant desviava la mirada cap a mi però en cap moment em va dir que parés de disparar ni em va fer cap comentari.
Tinc ganes de preparar una sèrie de fotografies i díptics amb aquest material. Serà un punt de vista diferent de la seua malaltia.