No ha sigut el millor dia!
Se m’estan acumulant una sèrie de coses que no m’agraden: temes de la feina 1, temes de la feina 2, temes de la feina 3. La feina 4 funciona bé, i en aquests precisos moments és la que m’il·lusiona més.
M’aniria bé un parell de dies de desconnexió total!
Com que no tinc parella ni fills, potser no m’he de ficar en coses que, francament, no sé com van, però llegint la teva darrera frase, i amb comentaris que he sentit altres vegades a la feina, trobo curiós que la tasca de tenir fills i cuidar-los “enganxi” tant que no sento gairebé mai dir al pare o la mare que s’agafaran un parell de dies sense canalla, deixant-los a càrrec de l’altre… quan de vegades trobo que és ben bé el que necessiten per desconnectar totalment.
Però potser ho dic això perquè no tinc sentiments, jo! :)
Qui diu que no tens sentiments?
En aquest cas la desconnexió no ha de ser familiar, sinó laboral! Ojalà poguessim anar un cap de setmana tots cinc a algun lloc. Ja espero la setmana de camping de l’estiu!
I el fet de tenir nens i no queixar-te massa, és responsabilitat, no? si els tens és per tenir-los i cuidar-los. Però si que de tant en tant va bé deixar-los, i escapar-se, però no sempre es pot fer. A mi normalment m’agafa aquesta necessitat cap a final de curs.