M’agrada portar la càmera a sobre sempre. Quan vaig amunt i avall sempre hi ha paisatges o detalls que et criden l’atenció i que associes a una fotografia enquadrada de certa manera. Si vaig en cotxe és complicat, perquè el moment en el que veus la foto difícilment coincideix amb el lloc on pots parar, això suposant que tingui prou temps com per anar parant, és clar!
Aquest poble té moltes possibilitats, m’agradaria anar-hi amb la càmera gran, el trípode i temps.
Si vaig a peu no hi ha tant problema, a part de la vergonya que et pugui fer palplantar-te davant del que sigui i fer fotos…
Espectacular la gràcia que té la Marta.
Càmera gran o càmera xica… La gran quan sé que tinc temps per parar i recrear-me i la xica sempre a la butxaca, que amb una mica d’atenció queden prou bé (totes les d’aquesta entrada estan fetes amb la xica)