Algun dia havia d’arribar… El diumenge, la padrina d’un nen que feia la competició d’estil lliure de joves promeses, company de l’Ian, em comentava que ella no vindria més a veure’ls perquè patia molt i que es cansaven massa fent tantes proves… Li vaig dir que rai… que hi estan acostumats i que ho fan perquè els agrada molt i que ells ja saben quan poden i quan no.

A les competicions d’estil lliure està tot bastant controlat: els rulos no enganxen i sempre hi ha seguretat per si volquen i no esquimotegen, o tenen algun problema físic … No hi ha problema. Jo la veritat és que quan els veig estic bastant tranquila.

Però ahir van arribar a la nit amb aquestes fotos, que els les va fer l’Albert Aixàs, el seu entrenador:

El cubre li va massa gran, així que un cinturó és imprescindible!
El lloc guapíssim, Plans de Boabi
Escalfament
Les piragües tenen més volum i millor portar casc integral
Però es van animant…
L’Ian no es talla!
La pala al costat per no fer-se mal al nas
buf…

Ahir van anar a un lloc que no debia tenir gaires perills, però això ja no em fa tanta gràcia. Sempre havia pensat que millor que es dediquessin a l’slalom, al descens o a l’estil lliure, però està clar que són multidisciplinars, i el creek era el que faltava! I no puc dir res, perquè jo he sigut la primera de fer activitats de risc, tot i que vaig començar una mica més tard! Aquestos només tenen 16 i 13 anys!

Doncs res, espero que disfrutin molt i que tinguin prou coneixement per saber quan i on s’han de posar!!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *