Ahir vaig fer el primer taller subvencionat per la Diputació de Lleida d’aquest curs 2017-2018: He vist a l’Instagram del teu fill…. a l’Ajuntament de Rialp. Aquest any he incorporat tallers nous a l’oferta i han tingut demanda. En total me n’han encarregat 6. El d’Instagram per adults, el d’Instagram per a adolescents i el de les Fake News, a diferents poblacions de la província de Lleida.
Són temes preocupants. Tots dos! Vivim connectats a la xarxa i ningú neix ensenyat. Els nens no neixen amb un llibret d’instruccions sota al braç o sigui que les mares i pares, fem el que bonament podem. Cada un de nosaltres intenta educar el millor possible als seus fills. Sovint et descobreixes dient aquelles frases que et deien a casa i que et feien tanta ràbia. Quan les senties et prometies que mai ho diries als teus fills. I mira ara les repeteixes, i penses que ho fas pel bé dels nens. Però què passa amb la tecnologia?
No recordem que els nostres pares ens diguessin:
– Vols fer el favor de deixar el mòbil una estona, si us plau! O, –No pengis aquest tipus de fotos a l’Instagram pq et pot portar problemes!
No, clar que no. Bàsicament pq no hi havia ni Internet, ni mòbil, ni Instagram… totes aquestes coses són molt modernes i per tant no tenim referències.
Però això no és cap excusa. Els pares i mares de fills pre-adolescents i adolescents, i diria que fins i tot els padrins i padrines també, ja porten el telèfon a la mà a tota hora. Pot ser que no ho dominin tot, però l’eina la tenen. I a més a més, sempre, sempre, són els que posen un smartphone a la mà del jove, li paguen la connexió mensual, i el reposen si es trenca. O sigui que no tenim referències de com acompanyar i educar, però si s’hi reflexiona una miqueta, no costa tant. Algunes d’aquelles coses que ens deien quan érem jovenets, canviant-les una mica, si que ens poden servir.
Durant el taller d’ahir m’ho vaig passar molt bé. Crec que les 18 mares i 1 pare (felicitats! Els homes són cars de veure en tallers com aquest) que van venir també s’ho van passar bé, i van aprendre coses, si més no, van marxar amb una llista de deures per fer i molts punts per reflexionar. El fet de venir al taller, i aguantar-hi 2 hores d’un vespre de divendres, és un esforç, o sigui que ja tenen un punt a favor. Espero que tinguin molta sort i que se’n surtin ;)
I finalment vull agraïr que la Diputació de Lleida, l’Oficina de Joventut del Pallars Sobirà i l’Ajuntament de Rialp hagin confiat amb jo.
Pròxims tallers
- 17/3/18: Ei, és increïble, passa-ho! (versió adolescents), a Sant Guim de Freixenet
- 22/3/18: He vist a l’Instagram del teu fill que…, per pares i mares, a Algüaire
