Aquest cap de setmana hem estat a la platja. He fet poques fotos, quasi bé tot retrats. No en sé massa però alguna és aprofitable. Però sí que serviran per tenir un record, i d’aquí a uns quants mesos recordar rient i de bon humor la situació actual.

De sortida de sol no n’he vist cap. En cap moment he tingut la intenció de llevar-me d’hora per anar a fer la foto de la sortida. No era el moment per això… Però si hem vist les sortides de lluna. La d’ahir ens va sorprendre. La lluna en el primer moment era molt vermellosa, tant com les meues cames sucarrimades desprès del meu primer dia de platja de l’any. Desprès es va anar ataronjant i fent-se petita, i suposo que al final es debia veure blanca del tot.


La foscor sempre acaba portant-nos algo bonic, cal tenir ganes de trobar-ho i saber esperar. No és gens fàcil, però val la pena. Molts ànims ;)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.