Eliseo Melis Díaz, el meu avi

Avui a les 19:00 he anat a la presentació del llibre “El eterno descontento, memorias de un luchador por la libertad en la guerra civil española y la segunda guerra mundial”, de Joan Català Balaña. Hi anava per feina. La meva intenció era fer un parell de fotos i marxar corrent a enviar-les a l’agència catalana de notícies abans de les 8, perquè les poguessin publicar avui mateix (ara també faig de fotoperiodista).

L’autor del llibre, un senyor gran (nascut al 1913) m’ha semblat interessant i m’he quedat una estona més… La meva sorpresa ha sigut quan de cop i volta han anomenat al meu avi… Sorpresa relativa, perquè quan sento parlar de la guerra, de la CNT i dels camps de concentració sempre penso en els meus avis i la meua mare… Però avui ha estat una conincidència especial. Aquell senyor havia conegut el meu avi!!!

Per Internet s’hi troben coses relacionades, però totes expliquen el mateix, i moltes de les pàgines tenen el mateix text, calcat. Pel que diuen sembla ser que el meu avi va ser confident de la policia i que el van matar per aquest motiu, quan la meva mare tenia 4 anys.

La meua àvia mai ens havia explicat gran cosa. Només que les grans cicatrius que portava al cos era de la metralla, que havia passat diners amagats a la roba cap a França, i que passaven gent… El segon marit de la meua àvia, el que em va fer d’avi a mi, m’havia explicat coses del camp de concentració (llenties, polls…), però poca cosa més. A casa hi ha dibuixos fets d’ell i alguns escrits en esperanto (crec que n’era professor).

La meua mare diu que la meva àvia no li havia explicat mai res, tot i que la van enviar a viure a Alger a casa d’uns parents, i que la feven fitxar cada dia a Jefatura, a Via Laietana, i que li feien ensenyar les dents (?).

Una vegada, ja fa molts anys, recordo que va sortir un article a l’Interviu, i que a casa hi ha haver rebombori, però jo no me’n vaig enterar del que passava realment.

Avui he parlat amb gent que saben més coses del meu avi que la nostra família. M’han dit que em passaran més informació. A veure… Es veu que encara hi ha molts documents per mirar…

M’he presentat al autor del llibre, i m’ha dit textualment:

– El Melis? Vaja tio!!! Ell em va fer tancar a la presó! – No m’ha dit gran cosa més, ha esquivat el bulto ben ràpid!

Pel que sembla la informació que trobaré no és massa “bonica” i no crec que sapiguem què el va fer actuar d’aquesta manera, perquè ell no ens ho pot explicar, però almenys sabrem alguna cosa més. Tampoc ser com s’ho prendrà la meua mare, tal com m’han dit avui, hi ha informació que costa de pair, però hi ha el que hi ha.

La història no m’ha agradat gens ni mica mai, però potser ara em posaré a investigar una mica…