Entre feina i feina, he agafat un moment per mirar el Netvibes, que tinc abandonat de fa dies. He vist bastantes coses que m’han cridat l’atenció, una d’elles a la Vanguardia:

Sólo el 23% de los catalanes filtra el acceso de sus hijos a internet

Un estudio revela grandes lagunas de los padres sobre cómo proteger a los menores durante su actividad en la red | El 38% de los padres de Catalunya ignora lo que hacen sus hijos cuando navegan por internet

És un tema que em preocupa bastant. No per casa meua, perquè penso que els meus fills saben navegar per Internet, doncs des de fa 10 anys que s’hi mouen, i sempre n’hem parlat. Si estan connectats a Internet sempre ho fan en un lloc de pas, i de tant en tant parlem del tema.
Però si que penso que hi ha moltes llars en que ha de ser difícil. Molta gent no té prous coneixements per poder educar en aquest terreny de les TIC (que no es limita als ordinadors, també hi entren les consoles, els mòbils, i tots els aparatets electrònics en general).
Cal fer xerrades per pares, cal fer xerrades per professors, cal tocar-ho des de l’escola, en definitiva de tot arreu.
Jo no sóc gens partidària dels filtres aquests que anomenen a la Vanguardia. Jo crec més en ensenyar als nens què està bé i què està malament. D’aprofitar allò que els convé i deixar de banda allò que no. Cal aprendre a comportar-se, a triar, no penso que la solució sigui amagar allò que no convè.