Avui hem anat a Pernui, i tot, per la gosseria dels meus fills. En principi havia dit d’anar a Rialp, però quan han vist els rètols i han comparat km, s’han decidit per Pernui.
Els molt fatos no han tingut en compte el pendent. Pel camí s’han queixat mil i una vegades i han volgut recular contínuament, però finalment hem arribat al poble. A mi m’ha anat bé perquè encara no hi havia pujat mai.
L’interior de l’esglèsia, que és l’únic que està en peu, està ple d’escrits a les parets.
Pel camí es veu Sort. Un punt de vista molt diferent al que estem acostumats.
Una bona elecció malgrat el motiu que la va originar!!!
Recordo que a prop de Sort vam anar una vegada a Malmercat i no sé per quina raó em va enamorar.
Doncs mira’t aquesta web Verònica:
http://www.ieshugroger.com/malmercat
Val molt la pena la passejada a Pernui, però fa temps que no hi pujo… Els del Camino Natural ho han senyalitzat o només hi ha l’indicador que fotografies? L’última vegada que hi vaig pujar era llàstima que estava totalment abandonat el camí que portava a un barranquet, vorejant un prat a la vessant nord del poble, i no s’hi podia passar… Ara només falta que t’allarguis una mica més fins a Vilamflor! També hi ha un arbre monumental per allà però no recordo el nom, segur que el Marc del Consell el sabrà… ;)
Ah, i Bon Any! :)))
Doncs la veritat és que només vam veure aquest indicador, la qual cosa em va fer dubtar, i vam anar a agafar el camí segur, el de sota els postes de la llum, i fa molta, molta pujada!!!
Quan vegis a Josep Lluís per la feina li has de preguntar si està senyalitzat o no! ;)