Fa molts anys, uns 18 aproximadament, ja hi vaig anar. I ahir diumenge, dia de fer excursions i sortides a la muntanya amb la família, vam anar-hi tots.


Besan és un dels pobles que han quedat buits i que no tenen carretera ni pista per arrivar-hi. Els altres que jo conec són Àrreu (prop d’Isil), Dorve, Pernui.

Per anar Besan s’ha d’agafar un camí que surt just des de la Borda de Felip, a pocs km d’Araós direcció cap a Alins. Està a la banda solana, tot és molt sec i pedregós. El camí fa bastanta pendent. Quan arribes a dalt ja es veu Besan. Llavors només cal baixar al barranc.

L’esglèsia està bastant ben conservada, però les cases gens ni mica. A excepció d’una, on hi ha roba estesa i tot, però que dubto que hi hagi ningú, tot i que hi ha un hort cuidat i tot. Quan vegi l’Ignasi o la Judith, els fills de la Borda de Felip, els ho preguntaré.

Vam dinar a la vora del barranc, rodejats de papallones i avellaners.

Un comentario

  1. Sí noieta, sí que s’hi viu a la casa. El poble no està buit. Totes les vegades que hi he anat hi he vist una familia, que cuida l’hort que tu comentes, entre altres coses.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *