Fa molts anys, uns 18 aproximadament, ja hi vaig anar. I ahir diumenge, dia de fer excursions i sortides a la muntanya amb la família, vam anar-hi tots.
Besan és un dels pobles que han quedat buits i que no tenen carretera ni pista per arrivar-hi. Els altres que jo conec són Àrreu (prop d’Isil), Dorve, Pernui.
Per anar Besan s’ha d’agafar un camí que surt just des de la Borda de Felip, a pocs km d’Araós direcció cap a Alins. Està a la banda solana, tot és molt sec i pedregós. El camí fa bastanta pendent. Quan arribes a dalt ja es veu Besan. Llavors només cal baixar al barranc.
L’esglèsia està bastant ben conservada, però les cases gens ni mica. A excepció d’una, on hi ha roba estesa i tot, però que dubto que hi hagi ningú, tot i que hi ha un hort cuidat i tot. Quan vegi l’Ignasi o la Judith, els fills de la Borda de Felip, els ho preguntaré.
Vam dinar a la vora del barranc, rodejats de papallones i avellaners.
Sí noieta, sí que s’hi viu a la casa. El poble no està buit. Totes les vegades que hi he anat hi he vist una familia, que cuida l’hort que tu comentes, entre altres coses.