Ahir a la tarda vaig pujar a Tornafort, i desprès vaig estar una estoneta al Carrer Major petant la xerrada. Quan vaig pujar a casa, dic: -Holaaaaaaaa! i em contesten: – Ves a buscar el cotxe que aquest s’ha obert el cap!

I res! vaig trucar al CAP per avisar que baixàvem a cosir un nen. Tot seguit m’ho vaig mirar i sí, efectivament em va semblar que caldrien 2 o 3 punts. Estàven tots espantats. Era un trau al front i ja se sap que treu molta sang.

Al CAP bé, ho van desinfectar i van decidir no cosir. Unes tires d’aquelles (stertrips, o no sé com s’escriu), que així quedaria menys senyal. L’Hug es va tranquilitzar molt! Total que, el primer trau, però no els primers punts! Ja arrivarà, ja! ;)

En tornar del metge:


Avui, a Mont-Rebei:

A part té la cara inflada d’un flemó. Dijous li treuran el queixal! Aquests dies està de pega!

2 Comments

  1. Olga,

    Déu n’hi do, un bon ensurt. Amb l’Aina ja ens va passar un dia. Es va fer un trau al front després de picar contra una fusta del llit. Però a ella sí que la van haver de cosir… A l’instant li va quedar tota la cara plena de sang. La Sandra, que és qui es va trobar amb l’escena, es va espantar molt. I l’Aina es va espantar de veure espantada la seva mare, totes dues plorant, abraçades, amb les cares ensangonades… ja t’ho pots imaginar…

  2. Jo crec que podeu estar contents. El Bernat ja porta dos traus amb només quatre anys. No entraré en detalls per què el primer trau el vaig veure en directe i va ser esgarrifós.

    Bé, no és per estar-ne orgullosos.

    “Coi de canalla!” és que no paren quiets.

    dani

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.