Recordo fa molts i molts anys seguir la primera telenovel·la de TV3, Dancing Days, i desprès córrer a encendre la radio per escoltar el Monzó i alguns altres col·laboradors comentant el capítol del dia. Reiem moltíssim.
Actualment les coses han canviat. A part de la gent de la tele i de la radio, els espectadors/oients ens hem incorporat als comentaris del dia. No tinc massa temps per mirar la tele i per tant sóc molt selectiva. De fet, ara mateix, així fixe, només veig El Convidat.
He llegit i sentit que l’equip del programa s’està força hores amb el personatge. El guió es deu anar definint a mida que transcor el cap de setmana. Deu dependre molt del personatge, del seu estat d’ànim del moment, dels “secundaris amb frase” que es trobin, de com estigui l’Albert, etc. El fet és que l’equip marxa amb una pila d’hores gravades, i desprès se’n deuen passar unes quantes més triant i muntant aquells moments més interessants, divertits, tendres i emocionants per tal d’aconseguir el producte final que tant ens agrada a la majoria.
L’any passat no me’n vaig perdre ni un i aquest any tampoc. Sempre m’he mirat el programa primer (alguna vegada he repetit), i desprès repasso què se’n diu al Facebook d’El Convidat i al Twitter, tant el hashtag #elconvidat com les twittejades d’ @ElconvidatTV3. Només una vegada he seguit alhora, twittejades i programa simultàniament, però no ho penso fer mai més. Prefereixo mirar el programa atentament.
El gruix dels missatges acostumen a ser felicitacions per la feina ben feta i en especial per la de l’Albert, felicitacions per la banda sonora, comentaris graciosos de moments claus i divertits, xorradetes diverses i si em cau bé o no… Però també hi ha qui s’atreveix a opinar/jutjar qüestions personals del personatge en qüestió.
Això últim em té fascinada. El conjunt, resum de 50 minuts de moltes hores de gravació i desconeixença del personatge i del seu entorn (pot ser que alguns espectadors tinguin més coneixement, però són la minoria) provoca una sèrie de comentaris, si més no, sorprenents. A vegades fins i tot, no s’ha esperat ni a veure el programa. Ensabonades i degollamentes. Suposicions i prediccions de futur. Amb gràcia i molt desagradables. Canvis d’opinió repentines. Molts extrems!
Suposo que les xarxes socials fan que la gent ens atrevim a opinar més o menys gratuïtament. No sé si som massa conscients de que la persona ens llegirà, com li podrà afectar el nostre comentari… La immediatesa penso que ens ajuda a “vomitar” opinions, que més pensades i de forma presencial, no fariem mai de la vida.
Evidentment programes de televisió i xarxes socials han de conviure, però m’agradaria pensar que mai arribarà el moment en que l’equip d’El Convidat es quedi sense personatges per aquestes qüestions. Estaria bé que aprenguessim a utilitzar totes aquestes eines de forma responsable i respectuosa, i que els nostres comentaris es convertissin en un valor afegit al programa.