Llegint el bloc de la Lectora corrent m’ha passat com a ella, també he recordat els inicis.

Tot i que des de que vaig entrar a la universitat remenava ordinadors, si no em falla la memòria, que tot podria ser, no en vaig tenir un a casa, propi, fins al 92, quan ja vivia a Sort.

Al principi el feia servir com a màquina d’escriure, per fer coses amb l’Autocad i alguna vegada per jugar als lemmings (uns ninotets que quan es veien apurats es suïcidaven, els vaig conèixer treballant a la tele).

Més endavant sentia parlar d’Internet però ho veia com una cosa molt llunyana… En aquells temps em dedicava al riu i a la neu i a cuidar el meu fill, i el Pallars encara estava bastant aïllat del món més avançat.

Però finalment m’hi vaig posar… No recordo ben bé quan va ser ni com. Però jo diria que va ser cap al 98. Una de les primeres coses que vaig fer va ser entrar a la llista de correu de les Ciberdones, que vaig conèixer gràcies a un programa de radio, i poc a poc vaig anar coneixent aquell nou món.

A base d’anar investigant, preguntant i passant moltes hores vaig anar avançant i finalment vaig posar-me a estudiar en línia amb la UOC, via mòdem de 56K…

Durant aquests 12 anys he anat deixant rastre per la xarxa, com tothom que hi està, he fet servir un parell de nicks (aleixolg, guitacm) i he creat la “marca” Pirineuweb.

De tant en tant practico l’egosurfing, al principi per necessitat, doncs el fet de que hi hagués una altra Olga Cuevas (no l’enllaço per no crear més confusió ;) a la xarxa provocava situacions curioses. Aquesta dona és doctora i ha escrit diversos llibres i alguna vegada havia rebut correus o trucades de gent molt angoixada per causes de salut buscant una solució als seus problemes.

Ara quan faig egosurfing és més que res per anar controlant la identitat digital.

2 Comments

  1. La meva entrada a la xarxa no va ser directament a Internet, que només s'hi podia accedir des de centres acadèmics, sinó a Servicom , que tenia una BBS i l'únic servei d'Internet que proporcionava a l'inici era el dels fòrums i "biblioteca" (llocs només per llegir) i correu electrònic. I el primer mòdem que vaig tenir era de 250 baudis per segon! Entre les primeres ciberdones n'hi havia un grupet que ens havíem conegut a través dels fòrums de Servicom i després per una llista catalana. És cert, quantes de canvis, des d'aleshores!

  2. I tant si n'han passat de coses des d'aquells principis! I això de la identitat digital era impensable i ara totes la tenim més o menys, tant si vols com si no! Per això cal tenir-ne cura i teni-la controlada, que no es desmadri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.