De mala lluna

De mala lluna per dir-ho finament. Estic enfadada. Molt enfadada. Prenc un ibuprofè cada matí i cada nit. Em fa menys mal, però me’n fa. Hi ha estones que apreta més i em poso molt nerviosa. Ploraria i tot.

Em fot molt pensar que això és culpa de la mandra, o del passotisme, o de no sé com dir-ne, de la traumatòloga que em va portar a l’Hospital de Tremp. Li vaig dir que em feva molt mal el guix, que allò no era normal, i ella passant de tot. A l’última visita que hi vaig anar em va dornar les papers per la rehabilitació, la de treure’m el guix, que dormís amb el braç penjat i em va dir que fins llavors no hi tornés més.

I sort que al cap d’uns dies vaig decidir-me a baixar a Barcelona. Em van canviar el guix, i en una setmana se’m va passar el dolor i el malestar.

Però ara, ja sense guix, el dolor s’ha accentuat moltíssim. La mobilitat i la força les vaig recuperant, però aquest dolor em priva de fer moltes coses.

Estic mirant de posar la queixa corresponent, però ho he de fer a través d’Internet. L’idCat amb el firefox no m’acaba de funcionar i encara no ho he pogut fer, però no se’n salvarà. Almenys que quedi constància de com estem als Pallars.

I també posaré una queixa al Síndic de greuges.

Estic fins els nassos.