Són les 6 de la tarda. Avui, com cada dia, estic compaginant feina i vida, tal com descriu l’Eva Piquer en el seu llibre La Feina o La Vida.
Al matí, aixeca’t un quart d’hora abans de despertar als dos grans. Així et donarà temps per dutxar-te i mig vestir-te (la primera capa pq desprès aniràs a esquiar) abans de que soni el despertador.
Sona el despertador. Puja un pis, desperta a un; puja un altre pis, desperta l’altre; baixa tres pisos, fes el bocata per esmorzar de tots 4. Comprova que a la nevera hi ha menjar que es pugui fer en un plis per quan tornem. Adeu! què vagi bé! Uns que marxen sols…
Puja un pis, engega l’ordinador. Mira el correu, els twits, el facebook, el netvibes… Arregla un tema que tenies pendent fa temps, mentre xateges amb una amiga.
Cloc, cloc… baixa el que dormia. Ja es pensa que no te’n recordes de portar-lo a esquiar. Si, si… Au! posa’t la segona capa de roba. Baixa, dos pisos, agafa la última capa de roba i posa’t les sabates. Repassa que ho tinguem tot… Ui! el forfet… No està on hauria d’estar. Puja 2 pisos per buscar-lo. Ja el tens, baixa….
Cotxe gelat… No cal perdre temps en que es desgeli. Passa a carregar esquís,pals i trineu. Cap dalt, tot esmorzant al cotxe… Bona neu, bona temperatura, poca gent. Unes esquiadetes amb el xic, un parell de trobades amb els dos grans i au!, cap a casa.
Para a la gasolinera, portes una de les llums del darrera fosa. Compres la bombeta per canviar-la, potser demà… Para a comprar pà. A la loteria no hi ha massa gent, entro a comprar un dècim de reis. Descarrega esquís. Cap a casa a fer el dinar.
Hi ha una trucada perduda. Estava esquiant! Dinem el primer torn. Quan acabem arriben la resta. Jo ja pujo cap a treballar.
Un que se’n va a treballar, un que se’n va al carrer a jugar. L’altre es queda. Jo segueixo…. No en tinc massa ganes la veritat, però s’ha de fer.
Ara són les 6, cal pensar què hem de sopar, què hem de dinar demà, per si he de treure algo del congelador, o anar a comprar.
Tinc rentadores per posar, una estanteria per arreglar i penjar i mil i una cosa més per fer….
Vaig xateant per veure què faré per cap d’any….
JEJEJE, quina vida més trista ……….
Trista, trista, no… una mica d'estrès si! Però res que no es pugui tirar endavant amb una bona organització del temps i ganes!
Mogudeta sí ;-) En això de les escales amunt i avall, m'hi he vist reflectida…