Per fi fa caloreta, per fi hi ha rulo a Sort, per fi els puc veure, per fi els he fet fotos… I és que masses coses han de coincidir…

Fa una estona he estat un moment al final de tot del camp d’eslàlom de Sort, a la plataforma de l’arribada, mirant els meus dos fills grans com jugaven amb l’onada que fa pocs dies va preparar el seu pare.

Ens cau la baba quan els veiem, evidentment! però el que més m’agrada és veure lo contents que estan i lo bé que s’ho passen. És probable que aviat els surtin escates com a les truites, però de moment s’ho passen d’allò més bé, viatgen aquí i allà i tenen algun objectiu, que a aquestes edats ja és prou important!

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.