No sóc una gran lectora ni molt menys… Llegir sempre m’ha fet molta mandra, suposo que deu ser per la “dislèxia” aquesta que tinc… Però els llibres de la Carme Riera i els de la Núria Garcia Quera els he llegit pràcticament tots. (De la Carme Riera me’n falta algun, perquè a Sort no hi era)
L’últim que he llegit és Cartes a l’avi, una etrella em farà l’ullet, de la Núria. És un recull de les cartes que va enviar la Núria al seu avi, desprès que aquest tingués un atac de cor, per distreure’l.
La presentació del llibre ja va estar molt bé. Sempre hi ha algo original en les presentacions de la Núria.
M’ha agradat per diverses raons:
– Són cartes, i per tant més o menys curtes. Que es poden llegir fàcilment. Pots llegir poquet i deixar la resta per l’endemà.
– Descriu i explica coses que conec o que la mateixa Núria m’ha explicat a vegades i això sempre fa gràcia.
– Et fa pensar en situacions que has viscut en diverses ocasions.
– Llegint-lo penses en coses que tenies arraconades per algún lloc de la memòria.
Hi ha gent que també m’ha comentat que els havia agradat molt. Potser que muntem un club de fans ;)
Jo també penso que hem de fer un Club de Fans de la Núria. M’he llegit tots els seus llibres i m’han agradat molt. La presentació va estar molt bé .A veure amb que en sorpren la propera vegada. Anims i continua així. Un luxe per mí haver-la conegut!