Doncs si… m’han donat la nit!!! Entre la por que portaven dels “fantasmes” i una ventolera que feia que impressionava, quina nit!!! Com que estaven desperts han tingut de sortir a pixar (els lavabos són comunitaris) i no vegis… unes corrents d’aire i uns nyigui nyoguis i copets de porta que encara era pitjor…
A primera hora plovia (bé, de fet la pluja ha durat fins que hem arribat a l’alberg).

Hem fet d’una tirada tots els km que teniem previstos per avui. He sigut previsora i he tornat el cotxe avui, en comptes de fer-ho demà al matí. No crec que fós capaç d’arribar a l’aereoport en poca estona… Hi arribaria, però a saber les voltes que hauria de donar. Així que l’hem tornat, sa i estalvi el cotxe, i nosaltres! i hem vingut en taxi fins a l’alberg.
Hem sortit a passear. Hem pujat al mirador de Calton Hill i hem voltat pel barri vell. Tot ple de turistes i souvenirs…
Per fi he trobat un retol a l’asfalt que m’ha servit… Sense la fletxa no em serveix de res a mi!!!
I això ja s’acaba… El que tinc més ganes de fer desprès d’aquest viatge és posar-me les piles amb l’anglès… em fa molta rabia no poder-me comunicar amb una mica de garanties… A tot arreu m’he fet entendre, en directe i per telèfon, però sóc una patata!!!

2 Comments

  1. Els carrers de Londres també n'estan plens, de rètols d'aquestos, i encara que no hi hagi semàfors a la cruilla, la gent es comporta i passa o no passa segons com estigui el trànsit, és curiós de veure….

  2. Jo no m'he atrevit mai a conduir per l'esquerra perquè ja em faig un embolic quan vaig a peu i he de travessar un carrer. Si no fos pels "look right / look left", qui sap si no m'haurien atropellat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.