Aquest matí ben d’hora, he sentit l’helicopter. Normalment, quan en sento, penso: ja hi hagut algun accident. Avui no, però. He pensat que els polítics de turno anàven a veure les obres del túnel de Vielha, com ahir…
Però cap al migdia m’han dit el què. El pare d’uns nens que he tingut molts anys a natació ha tingut una caiguda a la feina i ha mort! Buf! No fa ni dos anys ja van tenir un accident fatal a la família! Pobra gent!
Fa poc va venir al telecentre a arreglar-me una cosa, i desprès a portar la factura un parell de cops… Em queia bé. Són una gent molt agradables…
Sempre dic que el Pallars és com una família numerosa. Més o menys ens coneixem tots, i quan passen aquestes coses saben molt greu. Fa poc a Rialp va haver-hi diversos morts en pocs dies de diferència. A Sort també acostuma a passar. Espero que aquesta vegada pari aquí!
De mentres, a aprofitar cada minut que tinguem!
Sembla que no, que està en coma… Aquestes coses també passen al Pallars. Els rumors corren, i mai saps què porten de veritat.
Espero que tot surti bé.
Ara si, està confirmat. Pobres!