Quan vaig anar a buscar l’Hug als campaments em va dir que m’havia comprat un record, que era una caixa per posar llapissos.

Ahir quan vam arribar a casa m’ho va donar. Era una caixa quadrada on podia guardar com a màxim llapissos de l’ikea.

Desprès a la nit, ja amb més calma, em va demanar la caixa per posar-hi els llapissos. Va anar a on guardo els llapissos de memòria i els hi va posar. Evidentment aquests llapissos si que hi caben!!!

Diferències entre immigrants digitals i nascuts digitals!!! Un llapis per mi no és el mateix que un llapis per l’Hug.

2 comentarios

  1. La història de la caixa per als llapis m'ha fet recordar una anècdota que em va explicar un amic metge, un senyor que ja fa temps que està jubilat. És pediatra i quan exercia, perquè les receptes s'entenguessin, les feia amb la màquina d'escriure. Un dia, un vailet a qui havia visitat se'l mira mentre ell feia la recepta i diu, tot sorprès, a la seva mare: "Mama, a l'ordinador del doctor li falta la pantalla!"

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *