A quarts de cinc el meu pare ha començat a bellugar-se, a donar voltes… Ja volia anar al carrer. Al final m’ha dit… Anem al bosc!
Avui els he portat al Bosc de Virós.
Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.
M’encanta tenir tot això tant aprop de casa. Hem sortit a les 5 i algo, i encara hem arribat al Plus a comprar pà abans de que tanquessin. Llàstima que aquest any encara no he pogut agafar la moto!
Sí que ha de ser agradable viure tan aprop d’aquests paratges tan bonics dels quals la gent de ciutat només podem gaudir anat-hi expressament.
Recordo el bosc de Virós de quan anàvem de vacances amb la mainada al Pallars (primer va ser a Rialp; després a Ribera de Cardós) i alguna vegada hi havíem anat.
mol chulo jjajja