A quarts de cinc el meu pare ha començat a bellugar-se, a donar voltes… Ja volia anar al carrer. Al final m’ha dit… Anem al bosc!

Avui els he portat al Bosc de Virós.
Primer hem parat a les Bordes de Buiro,
i desprès ens hem arribat al refugi Gall Fer, on hem agafat gerds i hem disfrutat veient el paisatge.


M’encanta tenir tot això tant aprop de casa. Hem sortit a les 5 i algo, i encara hem arribat al Plus a comprar pà abans de que tanquessin. Llàstima que aquest any encara no he pogut agafar la moto!

2 Comments

  1. Sí que ha de ser agradable viure tan aprop d’aquests paratges tan bonics dels quals la gent de ciutat només podem gaudir anat-hi expressament.

    Recordo el bosc de Virós de quan anàvem de vacances amb la mainada al Pallars (primer va ser a Rialp; després a Ribera de Cardós) i alguna vegada hi havíem anat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.