Avui he tingut un dia dur. L’ordinador ha començat a fer coses rares i m’he estat barallant amb drivers tot el sant dia… I encara no ho tinc sol·lucionat del tot! No he sortit al carrer fins molt tard i per tant no m’havia enterat de res.

A la tarda he rebut una trucada. M’han dit que la Clara s’ha mort aquesta nit passada. Estava malament de feia temps, però anava aguantant. L’altre dia ja em van dir que la cosa no anava gens bé.

Em sap molt greu pq durant tot aquest temps no hi he parlat. Al principi em van dir que no en volia saber de res. Que esquivava tant com podia de parlar-ne. Total que a part d’holes i adeus a la sortida del col·legi, poca cosa més.

Ja ho diu la Marató d’aquest any, ja:

La mort hauria de ser el final de la vida, el càncer, no.