Vaig néixer i créixer a la ciutat i per tant no he passat per aquesta experiència, tot i que ara, desprès de 20 anys de viure en un lloc petit, a la que vaig a un lloc gran, sí que em sento molt de poble. M’atabala molt la gent, anar per llocs desconeguts, agafar el metro, autobusos, fer servir màquines que no sé per on deixaran anar el paperet… Sempre tinc una sensació de despiste i d’inseguretat important!
I ara m’imaginat una personeta que per primera vegada baixa sola a la ciutat i s’ha d’espavilar per arribar als llocs.
No li és del tot desconegut, però sempre han sigut els altres que han dit cap aquí i cap allà. No té noció de la forma de la ciutat, de la situació dels diferents barris, de les distàncies, dels temps, estar sota terra massa estona atabala… I a sobre la gent de la ciutat no és com la de poble. Allí no parles amb ningú! I a més a més diuen que a ciutat igual t’atraquen ;)
