Per norma general un aniversari és un dia especial, especialment, si ets petit. El dia abans te’n vas a dormir nerviós, saps que l’endemà algun que altre regal caurà, bufaràs les espelmes acompanyat dels que més t’estimen.
Però el d’avui serà un anniversari especial. De moment ha marxat ben content amb un dels regals que ha tingut al matí. Una samarreta del concert de Sopa signada pel Gerard Quintana. Crec que no se l’esperava cap, i se l’ha posat al moment. Serà un record que li quedarà del seu primer concert, i quin concert!
Durant el dia tindrà atencions especials, estarà ben acompanyat i espero que arribi a la nit ben sencer.
Ser mare comporta moltes coses: estimar, cuidar, acompanyar, patir, plorar, riure, educar, inseguretat, sacrifici, alegria… Crec que la llista seria llarguíssima. I el dia d’avui m’és difícil (com el passat 18 de setembre i el proper 17 d’octubre). És dur pensar que el xic de la casa estrena els 12 anys amb la contradicció tan bèstia com és trobar a faltar una de les persones que més s’estima però que a l’hora la vol molt lluny perquè, tot i saber que també se l’estima, li fa molt mal.
M’agradaria tant tenir una goma per esborrar aquesta contradicció amb la que conviuen els meus fills… Seria el millor regal, però és impossible! Si aconsegueixo diluir-la ja podré estar contenta!
Moltes felicitats al meu company de concert!!! I a disfrutar la samarreta, que jo la vaig disfrutar molt també!
Sí que és difícil ser mare, però ànims! Felicitats per la part que et toca ;-)