Avui hem pujat a Tor. Feia anys que no hi havia anat i els nens no hi havíen estat mai. Ha fet un dia magnífic: molt sol i poca calor. Al Coll de la Botella fins i tot hi feia fred.
Molta gent, massa gent. Cotxes d’aquesta banda i d’Andorra. Alguns andorrans que hem vist “mal educats”. Corren massa, com sempre! Un ens ha adelantat per allà la pista, un altre ens ha fet llums fins que l’hem deixat passar, un d’un quad no ha afluixat gens ni mica al passar pel costat d’un cavall. Em sembla fatal! Ah! però sempre hi ha excepcions! Hem trobat un cotxe de Radiotelevisió Andorra, un turisme petit amb 3 persones, conduit per una noia, que no sé pas on deu haver arribat. La noia no és que dominés massa això de la conducció, i per aquelles pistes no vegis. No s’atrevia a passar un barranquet que baixava amb aigua. No l’hem tornat a veure. Capaç d’haver anat a voltar pel Cantó.
El paisatge molt bonic. Hem vist voltors en acció, tot i que quan ens hi hem acostat han desaparegut ràpidament. He de preguntar què s’ha de fer per poder-t’hi apropar mentre mengen.
I el poble, buf! quina mala impressió. Està deixat, molt deixat. Hi ha un parell de cases molt ben arreglades, i un bar-restaurant. Al costat d’aquest bar està ple de trastes, de fusta tirada, joguines de nen trencades, etc. Molt deixat! Ja es podrien posar les piles i tenir-ho una mica més curiós, ja no pels morbosos que van a visitar el poble, sinó per ells mateixos. Res, que m’ha decepcionat. Jo el recordava molt més bonic.
