Una de les primeres coses que feia a l’entrar a l’Hotel era mirar cap al sofà i preguntar-me si la Sra Paquita hi estava sentada o no. Si hi era, i no dormia, li deies alguna cosa. Sempre estava disposada a petar la xerradeta. T’agafava la mà i no la deixava en tota l’estona. Preguntava pels nens i per tot plegat. Últimament estava despistada però ella parlava.
A partir d’ara, segur que a l’entrar, em seguiré preguntant si hi és… però la resposta haurà de ser sempre la mateixa.