Ahir vaig veure Salvador. Tenia ganes de veure-la per saber què havia passat. Era petita i recordo haver sentit algo per casa, però res més…

Al principi de la película sortia una mani amb els grisos estomacant la gent. Em van venir records molt grisos.

Un dia de Sant Jordi vam anar a passejar per les Rambles, com feiem cada any, a veure paradetes, a comprar el llibre pertinent. A l’alçada del Liceu vam sentir crits, sirenes, i de cop i volta la gent va començar a còrrer. La meua mare ens va amagar darrera dels cartells del Liceu, però igualment vam veure bales, grisos pegant cops de porra a tothom, i molts crits…

En aquella época entrenavem al Club Natació Barcelona, el que vol dir que un parell de dies a la setmana baixavem de Sant Gervasi, on vivíem, fins al rompeoles, cap a les 6.30 de la tarda i tornàvem a pujar al cap d’un parell d’hores. Al meu pare a vegades se li posava al cap pujar per les Rambles, i jo passava molta por!!! Sempre em feia l’efecte que aparexerien els grisos per alguna banda. Cada vegada insistia en que pujessim per Via Laietana…

Amb els anys se m’ha passat, però la por em va durar molts i molts anys…

Foto trobada al bloc de l’home dibuixat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.