Fins avui no he tingut noció per quin dia passàvem. I és que com aquell qui diu, és el primer dia que tenim una mica de calma.
Fer Km, buscar skateparks i lloc per dormir. Això és el que hem fet fins ara, dia sí, dia també.
A França la cosa era fàcil. Autopista (cara) i llocs per dormir per triar i remenar. Finalment només vam fer una nit, concretament a Uzerche. Àrea per autocaravanes, amb tots els serveis, electricitat gratuïta i tot. Si hi hagués hagut wifi, hagués tingut un 20 sobre 10! I el poble molt xulo! Això si, 0,5 litres de llet, 1.50 Euros. Però ja està bé!
La segona nit la vam passar mig al ferry (el vam agafar a les 0.30h) i mig en un carreró de Dover (Marinade Parade), just davant del mar. Al ferry molt poca gent i uns sofàs de luxe!
L’endemà voltes pel sud. Llocs xulos i molt de sol. Folkstone, Ramsgate i Margate. Aquí cap skatepark, però si algun lloc per fer street. Així que pressa per pujar cap a dalt. Desprès Canterbury i a dormir a Enfield en un parking d’uns grans magatzems que tancaven a les 24 hores i obrien a les 8, per tant amb lavabos.
L’endemà vam intentar buscar un càmping. Vam anar a espetegar a Lee Valley, zona on hi ha el canal d’aigües braves de Londres. Tenen un parell de càmpings, però un estava ple i a l’altre no ens van voler pq no som ni motorhome, ni portem tenda de càmping. Les «handmade campervans» no els deuen agradar. Vam deixar el cotxe al parking exterior mentre anàvem a la city, al Science Museum i al House of Vans, skatepark al que segur que tornem. Autobus, tren, metro i caminar a dojo. L’Hug molt decepcionat amb el Big Ben. Quan vam anar a buscar la furgo ens va venir el guarda del recinte dient-nos que anaven a tancar i que no podíem passar la nit allí (els rètols posaven que et guanyaves 600 Lliures de multa si ho feies). Li vaig dir que al cap de res marxaríem i que si sabia d’algun càmping proper, ja que en aquest no ens havien volgut. Desprès d’una estoneta, quan ja estàvem a punt de sortir vam veure’l a ell i al del càmping corrent cap a nosaltres fent gestos pq parèssim. Ens deixaven dormir al mig del parking, protegits per les càmeres de vigilància, i podíem fer servir els serveis del càmping. Tot free. Encara no ho entenc!
L’endemà ens vam aixecar amb la idea de visitar el camp d’eslàlom i de començar a pujar cap el nord. Però la furgo va petar, i vam passar el dia en una barriada de Londres, amb una calor i un sol quasi insuportable.
A la nit vam arribar a Milton Keynes i vam dormir al costat d’un canal amb barquetes. Un lloc molt agradable. L’Hug va poder patinar en uns camins del mateix parc i desprès en un parell d’skateparks, un a MK i l’altre a Northampton, el millor fins ara.
La següent nit la vam passar a un càmping una mica surrealista. I és que està en un parc d’atraccions per nens, Wicksteed Park, Kettering. No hem pogut pagar. Volíem preguntar com fer-ho, però no hem trobat ni el lloc ni ningú per preguntar-li.
En resum, skateparks n’hi ha per tot arreu. Ens costa molt trobar llocs per dormir i els càmpings tanquen d’hora i no n’hi ha masses. Fins avui un temps espectacular. Aquesta tarda ens ha plogut, però ara ja es veu el cel blau (bé, si fos de dia).
Ah, ahir ens van dir que la nostra furgo era molt COOL!
Ostres i ja portem una setmana de viatge! A veure si se’ns farà curt!
