Abans del Covid, als estius agafava la furgo i marxava un mes aproximadament. A l’agost, quan la majoria dels meus clients estaven molt enfeinats, jo em podia relaxar una mica. Això ara ha canviat. Diria que tot l’any tinc la mateixa feina. Aquest any he marxat al gener, i per 2 mesos.
Fent de nòmada
Després d’un mes de treballar com a nòmada digital, fora de casa, comentaria algunes coses:
- Equip de treball: He portat el portàtil i el disc dur. En arribar vaig comprar un teclat normal (però amb les tecles diferents), m’han deixat una segona pantalla (que no es veu bé), una taula i una cadira de plàstic a l’alçada correcte. Cal dir que on estic pràcticament no hi ha mobles, i un mínim de condicions ergonòmiques són necessàries. Aquest any ja he patit prou dolors amb el tendó d’Aquil·les. Això sí, enyoro enormement la meva pantalla gran.
Però no sempre treballo a la taula. A vegades em toca fer algo des de la platja o des del mig del carrer. - Connexió: Fibra a casa i targeta SIM amb dades al telèfon. Treballo a un pis diferent d’on està el router. El WIFI tenia bastants talls, així que m’he comprat un cable Ethernet i ja està. A vegades hi ha talls de llum, però res greu.
- Fora d’Europa i d’Espanya: Els primers dies vaig detectar que algunes de les webs que necessitava, no es veien des d’on estic. Vaig haver de pagar una VPN per poder simular que estava a Espanya. Va bé.
- Horari: Visc 4 hores i mitja per davant de la majoria dels meus clients. És ben bé, com si visqués al futur. És una sensació rara i que m’ha fet canviar els horaris habituals de feina. Habitualment treballo 4 vegades al dia: Primera hora del matí, migdia, tarda i nit. Poques hores cada vegada, però arribo a fer les mateixes hores que faig habitualment. Les primeres hores del matí són les més asíncrones. És quan avanço més feina. No fa calor, i tots els meus clients dormen.
De moment està sent una bona experiència. Estic veient món, aprenent coses i complint amb les meves obligacions.
El segon mes
La setmana que ve, començo un viatge de 15 dies en scooter i tota sola. Alguna cosa de roba, l’ordinador, la SIM i l’anglès que he recuperat – après (Soc tan patata…), després d’un mes de classe amb una teacher amb bastant accent. Una sortida de la zona de confort en tota regla súper motivant i interessant. Aniré explicant l’experiència des de l’Instagram i intentaré anar penjant coses aquí al blog. A veure com aniré de temps.