Divendres l’Aleix marxava cap a Xile. Desprès d’uns últims dies bastant estressants havia arribat el dia d’anar cap a l’aereoport i afrontar-se a al viatge més llarg en distància i en temps que ha fet fins ara.
La companyia Swiss Air i TAM, el recorregut bcn-zurich, zurich-sao paulo, sao paulo-santiago de xile. A l’arribada els tenia d’esperar un amic que fa més d’un any que no veia.
Vam quedar amb el Marçal al parking de l’aereoport. A partir d’allí tot el que s’ha de fer habitualment en un aereoport però amb les complicacions de moure’s amb uns trastos de vora 2.50m de llarg. No passen pels llocs, xoquen amb tot, complicat posar-los als ascensors, pesen massa, etc, etc, etc. Però bé, res que amb una mica de paciència no es pugui fer.
La sorpresa va venir quan, una vegada ja facturades les maletes, a l’anar a pagar les piragües els diuen que per overbooking els canvien de vol, i a un vol que surt al cap de 7 minuts! sí, 7 minuts… Follón per allí, i al final la nova companyia diu que no carrega les piragües.
Total que no podran volar fins l’endemà a les 6.50. Els canvien el recorregut. Ara en comptes de Zurich, passaran per Frankfurt. Menys mal que els recompensen econòmicament. Intentem facturar equipatge, deixar-ho tot a consigna, però no… tot impossible. Hem d’anar a dormir a bcn amb tot a sobre.
Sortim tots una miqueta a la nit. A les 12 a dormir i a les 3.30 ens aixequem per estar a l’aereport altra vegada a les 4.30. Coincidim amb el Gerd, ell marxa cap a Mexic, però la seva companyia tb el canvia i finalment marxa cap a Frankfurt amb ells i al seient del costat.
Aquest matí ha enviat un missatge dient que havia arribat a Xile i que tot bé. El viatge de tornada esperem que no el tinguin tant accidentat, però mai se sap! Ara que estic prou tranquil·la en aquest aspecte pq l’Aleix se’n surt molt bé. L’any passat ja va tenir problemes a l’anar i tornar de Canadà i se’n va sortir perfectement. El divendres el vaig veure molt bé també!
