Avui és un dia d’aquells en que se’t remenen els records i que et quedes amb una mala sensació.
Aquest migdia una persona que feia rafting ha perdut la vida al pas de la Illa, al nostre riu. Ha quedat encorbatada en una pedra o en un tronc, desprès d’haver caigut de la barca. Quan baixes pel riu hi estàs exposat sempre. Igual que quan vas en cotxe estàs exposat a tenir un accident. Simplement diria que una vegada neixes comences a estar exposat a patir un accident, t’arrisquis més o menys.
Des de que estic al Pallars hi ha hagut 5 morts. Són molt pocs per la quantitat de gent que ha arribat a baixar per aquest riu… Recordo quan els clients em preguntaven si baixant els podia passar algo. La contesta sempre era la mateixa: Sí! (i seguia una explicació el més clara possible)
Com a guia tu sempre intentes minimitzar els riscos, cuidar molt la seguretat preventiva, però mai pots garantitzar el 100%.
Avui, desprès d’aquest últim cas em venen al cap les baixades de rafting i d’hidro com a guia, els cursos impartits als futurs guies com a professora d’hidro, anècdotes, vivències, etc. Saps que això pot passar, però mai estàs preparat per aquest moment.
Penso en el guia al que li ha passat avui, ho deu estar passant molt malament. Molts ànims per ell i per tots els que estan relacionats amb el riu!
Sap molt greu per aquesta noia, pel seu company. És una putada molt gran!