Feia molts dies que en tenia ganes, però, per mil i una raons, encara no havia pogut. Abans d’ahir aprofitant la visita dels meus tiets i del meu cosí, vam fer una de les rutes més espectaculars que hi ha prop de casa: de Llessui fins a Espot per  pista.

Com sempre, voltors, xones i eqües… I aquesta vegada, tot i acabar-se el juliol, tot molt verd i molta aigua per tot arreu.

A mig camí, una petita caminadeta fins a la cascada de Mainera.

Tot seguit un dinar, amb productes de la zona, en una taula d’aquelles que van posar els dels Parques Naturales (dominguero total).

Durant el dinar vam estar ben distrets… Era curiós veure com els cavalls convertien un dinar campestre en una pesadilla.

Començo a pensar en la següent “excursioneta” que farem quan tornin a venir al Pallars… Una mica més curta i no tanta pista…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.