Quan era petita hi anàvem molt. Fa 35 anys que els meus pares la tenen llogada conjuntament amb d’altres famílies. Les mateixes famílies que anàvem de càmping al Filipinas i desprès del Cala Gogo, i de vacances, també de càmping. Sempre anàvem 5 o 6 famílies, i per tant ens reuníem uns quants nens…

A la masia tot estava organitzat, hi havia torns per tot, per menjar i per les feines. Montàvem excursions i partits de futbol en un tres i no res. Feiem cabanes i anàvem a veure com munyien els vailets (els masovers).

A partir dels 16 anys poc hi vaig anar. I ara poc hi podem anar perquè ho tenim molt lluny. Llàstima perquè els nens s’ho passen molt bé.

Aquest cap de setmana hi hem estat. Ha plogut, hem vist postes de sol espectaculars, hem estat sense aigua, hem quedat fumats pel foc a terra, hem anat a buscar bolets, hem rigut recordant vells temps, hem dormit poc pel vent, i desprès pels plors dels més petits, hem anat al tap de xampany a veure les espectaculars vistes del Pantà de Sau…

Ens hem juntat 3 generacions. La dels meus pares, i dos parelles més de la quinta, nosaltres i el meu germà, la meua cunyada i les 2 nenes. També van venir el Jordi i la Susanna a passar un dia.

Crec que tots ens ho hem passat bé. A veure si hi podem tornar un altre dia.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *