Des de dilluns que torno a treballar. M’està costant molt, moltíssim… però mai tant que no arranqui… Deu n’hi dó la gent que ha anat venint. La vida va començant el ritme normal. Els nens al cole, els de l’insti comencen a venir, els companys del Consell ja hi són quasi tots, els dimarts i dijous a la tarda m’he de quedar a treballar… Però encara queda algun turista.

Avui ha entrat una parella, que per l’accent, m’ha semblat que eren vascos, i m’han preguntat si alló d’allí al davant era un castell. Li he dit que si. M’han tornat a preguntar si era un castell o una fortalesa, i els he tornat a dir que si, que havia sigut un castell. I llavors, amb cara de preocupats, m’han preguntat que què era aquella estructura que havien fet abaix… Els he dit que seria la biblioteca, i han flipat! I m’han dit que si no ens havíem queixat. Han marxat ben decebuts.
Una pena!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *