Buf! semblava que estava molt lluny. Tenia la sensació de que no arribaria mai més… Però ja és demà! Comença la vida normal! Uauuuu! Tots estem molt contents!
L’Aleix puja a l’Institut. Està emocionat! Ja és molt gran, i de cop i volta és dels més petits! De moment en té moltes ganes…. A veure com anirà. Comença una etapa distreta, per dir-ho d’alguna manera.
L’Ian fa quart o 2n de cicle mitjà. S’ha fet el propòsit d’esforçar-se i de que no el castiguin, sobre tot a l’hora de menjador. A veure si ho aconseguim!
I l’Hug primer! Ell també està content. Això de treballar i aprendre li agrada molt. Aquest any vol fer karate, per fi ha arribat als 6 anys i ja en pot fer!
I jo, les meves propostes són recuperar l’esport. No sé el que durarà, però ho intentaré. M’he apuntat al gimnàs: tres hores a la setmana, i aniré a jugar a volei els dilluns que pugui. Ho necessito física i psíquicament.
I l’Aleix gran, doncs mira, ara molta feina, desprès la operació… Paciència.
Bien! comença la normalitat!