Diumenge passat els nens quan van arribar del Campionat d’Espanya de Freestyle, fet a Millau (França) em van estressar… Un arriba i diu que dijous marxa cap a Lienz (Àustria) a la concentració de l’equip espanyol per preparar els europeus d’aquest any. L’altre em diu que vol marxar cap a Galicia a fer creek pq els han dit que està ploient molt i que els rius baixen plens.
Bé, tot això vol dir organització… Significa que un dia de la setmana, i segurament una nit, l’hauré de fer servir per portar l’Ian a Girona, que em quedarà l’Hug sol, etc, etc… Que l’Ian s’haurà de perdre 2 dies i mig d’institut. Per mi són moments de molta feina i no és que em vagi molt bé. Però bé, tot ho farem!
L’Aleix marxa el mateix dia, una bestiesa de km, però són joves i en tenen ganes… De tot se n’aprèn!
Acompanyo a l’Ian i un altre noi de Sort cap a Girona. Pel camí, recollim dos noiets que venen de Pamplona. M’agradaria fer els #novullpagar que calgui, però finalment no m’atreveixo. Baixo a dormir a Barcelona, per no conduir tantes hores. Tinc el tendó d’aquil·les bastant malament. L’Hug està a casa d’un amic més content que res.
L’Aleix torna de Galicia i Portugal. Content, però ha passat fred i han tingut massa aigua algun dia.
Arriben notícies de l’Ian a través del Facebook (porta l’ordinador). No tenen aigua i decideixen anar cap a Plattling (Alemanya). Encara més lluny!
De tot l’equip hi han anat els més xics de tots. Els grans ja van decidir de no anar-hi. Era massa lluny per 4 dies, pq clar, no s’hi va en avió, s’hi va en furgoneta! També hi havia el tema de l’aigua. Precisament jo, ja a Girona vaig preguntar per aquest tema i em van assegurar de que una persona que ja estava allí havia dit que n’hi havia. I ara resulta que no. Em sembla realment increïble.
I mentrestant a Sort hi ha un aiguat que fa por, i el rulo ahir es veu que estava com mai!