Fa poc temps que ho vam començar i avui ho hem aconseguit. Vaig pensar que seria bona idea retrobar-nos amb l’excusa dels 40, però no hem pogut esperar. Va ser fer una proposició i escampar-se com la polvora. No recordo quin dia va començar tot plegat, però avui 2 de juliol de 2005 ens hem retrobat!
La sensació de veure la gent, de parlar amb ells, és la de que no han passat els anys! Unes quantes pates de gallo més, alguna cana, algun cap més pelat, algun kilo de més… Però tots iguals! Fa 25 anys que no ens hem vist però hem pogut parlar durant 5 hores seguides sense parar, i les que ens queden.
El dinar suposo que estava boníssim, però crec que no hem menjat gens! Tot a l’hora no es pot fer!
Tal com ha dit el Miralles, la gent de la classe de bàsica és la més especial de totes. Sempre la tindrem present. I l’escola Nausica, per a tots nosaltres sempre serà especial. En tenim un bon record i vam rebre una educació que moltes escoles d’ara encara no donen.
Ara fins la tardor, a veure si podem reunir els que avui no han pogut venir.